Història i arquitectura

Casa Convalescència, una de les darreres obres del
Modernisme català, forma part del recinte de l'Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau, projectat a finals del segle XIX.

La història

Descarrega't el PDF

Casa Convalescència, una de les darreres obres del Modernisme català, forma part del recinte de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, projectat a finals del segle XIX per pal·liar la mancança hospitalària de Barcelona. El creixement de la ciutat i els avenços en medicina havien fet obsolet l'antic hospital de la Santa Creu, de l'any 1401, situat al Casc Antic.

La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura, que va col·laborar amb el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, i el va substituir en la direcció d’obres a la seva mort, el 1923.

L'edifici, que es va destinar a albergar persones convalescents – amb una capacitat màxima de 100 residents-, destacava pels seus solàriums envidrats i disposava d'una capella, que dividia l'edifici en dues ales, una per a homes i una per a dones. La Casa gaudia d'una vida autònoma de l'Hospital, amb economia, cuina i farmàcia pròpies.

El projecte es va finançar amb els diners resultants de la venda de l'antiga Casa de Convalescència del carrer del Carme, quantitat que va pujar fins a 1.750.000 pessetes de l'època.

L'any 1930, coincidint amb la visita del rei Alfons XIII per inaugurar l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Casa de Convalescència va obrir les seves portes.

La Universitat Autònoma de Barcelona va obtenir la concessió per la utilització de l'edifici l'any 1969, amb l'objectiu de desenvolupar-hi diverses activitats acadèmiques, fet que va consolidar la presència d'aquesta universitat a la ciutat.

La renovació i rehabilitació de la Casa, engegada l'any 1998 i realitzada sota la direcció de l'estudi d'arquitectes Tusquets-Díaz & Associats, amb l'ambiciós objectiu de retornar-la a la seva forma original, va ser enllestida el mes d'octubre de 1999, quan va ser inaugurada de nou.

Anteriorment el conjunt hospitalari, incloent-hi la Casa, havia estat declarat Monument Històric Artístic el 1978 i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

En l'actualitat, UAB-Casa Convalescència és la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.


L'edifici

La Casa, amb una superfície de 6.245 m2 distribuïts en quatre plantes i soterrani, és un edifici singular amb una arquitectura rica en elements modernistes. Guarda, a nivell estructural, la tradició catalana modernista de sostres formats per voltes de maó de pla i biguetes metàl·liques que tensen els arcs resistents rebaixats, construïts d'obra vista a sardinell.

L'entrada monumental dóna pas al vestíbul, on les columnes i els capitells són de pedra natural, els arcs i els murs de fàbrica d'obra vista i les baranes, ampits i balustrades, de pedra artificial. Hi trobem quatre murals amb rajoles policromades que expliquen la història de les famílies donants que van fer possible la construcció de l'antiga Casa del carrer del Carme: l'escut d'armes de la família Gualba, el de les famílies Astor i Soler i el de la família Ferran. Aquest últim, expressat per un motiu d'una ferradura de sis claus, es repeteix en les rajoles del sòl de l'edifici, com a record del principal benefactor de la primera Casa de Convalescència.

A la planta baixa, totes les sales estan guarnides amb arrambadors de majòliques, i es conserven plafons de rajoles, manufacturades a fàbriques d'Esplugues i Manises, on destaquen les llegendes de les virtuts Fe, Esperança i Caritat i d'altres al·lusions de caire religiós.

A les escales que porten als pisos superiors, els graons són de marbre o de pedra calcària. L'antiga capella, ara convertida en Aula Magna, presenta una proporció acusadament vertical amb una gran cúpula al centre suportada per petxines, arcs d'obra vista a sardinell i columnes de pedra polida. L'altar major, que tenia d'origen un retaule extraordinari que representava a Sant Jordi, era d'alabastre esculpit d'estil abarrocat, amb columnes en forma d'espiral i una munió de relleus decoratius.


Els arquitectes

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) es va encarregar del projecte, que ha fet de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l'edifici civil més rellevant del modernisme català. Aquesta és l'obra més ambiciosa de l'arquitecte, de qui també cal destacar el Palau de la Música Catalana, la Casa Lleó i Morera, la Fonda Espanya, la Casa Fuster, la Casa Navàs i la Casa Thomas, entre d'altres obres.

El seu fill Pere Domènech i Roura (1881-1962) és autor de la façana de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, la Casa de la Premsa per a l'Exposició Universal de 1929 i les Cooperatives Agrícoles de l'Espluga de Francolí i de Sarral.